Premi Acéssit del concurs "Contes Nadalencs



                            LA FÀBRICA DE FOLLETS

En una estrella llunyana, molt llunyana, hi vivia Pare Noel, amb els seus follets i amb els seus rens.

Hi havia una fàbrica on els follets feien el regals i un estable on els rens menjaven i dormien.

A la fàrica hi havia follets que feien apareìxer els regals, uns altres que els embolicaven amb disenys únics i altres que col·locaven els regals a la bossa del Pare Noel.

Pare Noel estava molt orgullós, perquè gràcies a ells sempre arribava a temps a repartir els regals per a cada nen i nena, però hi havia un que no li agradava el Nadal. Era en Seriós. En Seriós no feia res perquè no savia fer regals, ni embolicar-los i no li agradava posar-los a la bossa.

Hi havia una folleta molt maca que es deia Sol, ella ho va arreglar tot. En Seriós estava bojament enamorat de Sol. I Sol li va ajudar, va ensenyar-li a fer regals i de pas a embolicar-los. Amb el pas del temps a Sol li va començar a agradar en Seriós, no era molt guapo,però Sol va veure que en Seriós podía se un bon amic, un bon company...

Gràcies a Sol a en Seriós li va començar  a agradar el Nadal i a més a més, el regals es feien més ràpids.

Autora :Génesis Arroyo

Conte finalista del concurs " Contes nadalencs"

LA PORTA MÀGICA DE NADAL

 

Hi  havia  una  vegada una  porta  que  només  s'obria  al  mes  de  desembre. Aquella porta  era  especial  i  estava amagada, es trobava  dins  d'una  fàbrica  llunyana  i  abandonada de  joguines  antiga , que tenia  el  pare Noel. Tenia una porta molt  estranya. Estava   tapada amb  una fotografia  gegant del  Pare Noel.

 

Un  dia  el Pare Noel va  sortir  perqué  tenia una emergència, i un nen, en Manel, va  aprofitar-se  que s'havia  marxat  i es va colar  a  la  fàbrica , va  obrir  la porta  i...

 

En  Manel  va  veure  que  al devant  seu, havia  molts  nens   embolicant, fent  regals  de colorins ... En  fi, els regals  que es fan al  nadal.

 

I  en Manel  va  dir:

 

-Aixó  no és  possible!

 

-Mare  meva, quina sorpresa!

 

I  un nen, que  es  deia  Panxet,  va cridar :

 

-Un  intrús ,  repito  un  intrús ha descobert  la  porta  màgica!

 

Ràpidament, en Panxet va  córrer   a polsar  el  botó  vermell, que  significava un  intrús, i es  trobava justament  a l'armari  petit  de les  capses  dels  regals.

 

Quan  en Panxet   estava  corrent  es  va caure, i  sense  voler  va  polsar  el  botó  incorrecte. El  botó  d'explotar  totes les  màquines, però  no greument, només  explotar  i  ja està, no  es va prendre foc  ni  res d'això.

 

En  Manel  va fugir  en una  bicicleta   que  es va trobar  a la sortida  de la fàbrica.

 

Els  nens  van pensar  que  quan  arribés   el  pare noel, s'enfadaria  moltíssim    amb  ells.

 

Però  quan  va  arribar  el Pare Noel,  es va  començar  a riure. I  va dir:

 

-Però   que  heu  fet ?

 

-Heu  fet   una festa sense  mi ?´(va dir  rient-se).

 

Els  nens  van  dir :

 

-Però  de  que  parles, pare noel ? -(van  dir  tots  a la vegada).

 

-Parlo , que   teniu   tots  la cara  plena de colorins, sembleu  flors.

 

No  és  moment  per aixó, t' he  de  donar  una  noticia  molt  greu.

-va dir  en Panxet.

 

-No passa  res  home, el  que  hagi  passat  no  deu ser  greu, veritat? -va  dir  en pare noel.

 

En  Panxet, li  va  explicar  tot  el que  havia  passat.

 

Quan  en Panxet  va  acabar d'explicar-li  tot, el  Pare Noel  va  anar  a  buscar  a en Manel.

 

Quan el va trobar, van parlar  una  estona   am  ell  i  després  el  Pare Noel  va dir:

 

-Si vols  pots  venir   quan tu vulguis   per  observar  com  fem  els  regals, com l'emboliquem ... Però  no donis  aquests  ensurts, val?

I  en  Manel   il·lusionat  va dir  SÍ  amb  alegria.

 

Autora:  Jaquelline Guaman  Isama 

Premi d'accèssit  

Conte finalista del concurs " Contes  nadalencs"
 

LA MÀGIA  DEL PARE NOEL

Fa dos setmanes em va passar una cosa increible però extranya.

Era un dia abans de nadal, o sigui el dia vint-i-quatre de desembre, jo estava al col·legi emocionada perquè al dia següent teniem la festa i no tornavem al col·legi fins al dia nou de gener, i perquè al dia següent era nadal i el pare Noel em portaria els regals, quan de sobte les meves amigues van dir:

-Tu somies perquè el pare Noel no existeix, qui creu en ell és que és molt infantil.

-No és veritat, el pare Noel em portarà els regals! -Vaig dir jo.

-I tens proves de que existeix? -Van dir elles

-No, però jo...

-Deixa-la, si és infantil,és infantil. Es van dir entre elles mentre m'interrompien.

Em vaig anar a casa plorant, els pares em preguntaven que perquè plorava però jo no els vaig respondre.

Per la nit vaig escoltar sorolls, com si algú s'estigués queixant al menjador de casa i vaig anar a investigar.

Era el pare Noel atrancat a la xemeneia!

Quan va caure es va fer mal i va dir que ja s'havia colpejat cinc vegades seguides i que no podia més.

Li vaig donar unes galetes i aigua i es va recuperar una mica.

Em va donar el regal i em va dir que no ho digués a ningú.

Savia que existia!
                                                      Autora:Esther Fernández Ruíz

    Conte guanyador del concurs "Contes Nadalencs"     

EL MEU NOM ÉS CLAUS... SANTA CLAUS

 

Fa molts, molts anys abans de que existís el Nadal, el mes de desembre era un mes trist i fred, en el que la gent dels països del nord no sortien de casa mai, es passaven tot el dia dormint o asseguts a prop de la xemeneia, tristos, deprimits i impacients per que passés el més aviat possible el mes de desembre i l' hiver i així arribés d' una vegada la primavera i la llum del sol.

Però en un petit poble de Lapònia, vivia un nen molt especial, un nen amb poders màgics, un nen sempre positiu, un nen que sempre buscava el costat bo de les coses, un nen que un dia va canviar el món.

Fart de veure com la tristesa conqueria el món quan arribava desembre, va decidir que la nit abans del seu aniversari en lloc de rebre ell els regals que tant feliç li feien, ell mateix faria lo contrari i repatiria regals a tots els nens del món. D' aquesta manera els nens es sentirien feliços pels seus regals i aquesta felicitat la contagiarien als seus pares i a les places dels seus pobles, i als carrers de les sever ciutats, i farien festes per celebrar-ho.

 

D' aquesta manera, la nit abans del seu aniversari, ajudat per milers de follets del bosc, va fer joguines i les va carregar al seu trineu, arrossegat per sis rens màgics. Va començar a repartir-los casa per casa. Com era de nit... i no veia gaire, l' únic lloc per on podia entrar a les cases era per la xemeneia.

 

Al matí, quan els nens es van despertar, l' alegria i la festa va començar per tot arreu, els nens sortien als carrers a jogar bojos de felicitat, i el pares contagiats d' aquesta alegria van preparar un dinar especial i van decorar la casa amb un avet ple de pinyes i llaços de colors.

 

Apartir d' aquell dia els nens desitjaven que arribés el desembre per desembolicar els seus regals i intentar descobrir qui els deixava. El més curiós de tot és que aquests regals sempre apareixien la mateixa nit de desembre. Cada any igual!!!!

 

Per cert, aquell nen tan especial i màgic que viu en un petit poble de Lapònia es deia Santa Claus i va néixer un 25 de desembre.

Autora: Alicia Grillo