Conte finalista del concurs " Contes nadalencs"
LA PORTA MÀGICA DE NADAL
Hi havia una vegada una porta que només s'obria al mes de desembre. Aquella porta era especial i estava amagada, es trobava dins d'una fàbrica llunyana i abandonada de joguines antiga , que tenia el pare Noel. Tenia una porta molt estranya. Estava tapada amb una fotografia gegant del Pare Noel.
Un dia el Pare Noel va sortir perqué tenia una emergència, i un nen, en Manel, va aprofitar-se que s'havia marxat i es va colar a la fàbrica , va obrir la porta i...
En Manel va veure que al devant seu, havia molts nens embolicant, fent regals de colorins ... En fi, els regals que es fan al nadal.
I en Manel va dir:
-Aixó no és possible!
-Mare meva, quina sorpresa!
I un nen, que es deia Panxet, va cridar :
-Un intrús , repito un intrús ha descobert la porta màgica!
Ràpidament, en Panxet va córrer a polsar el botó vermell, que significava un intrús, i es trobava justament a l'armari petit de les capses dels regals.
Quan en Panxet estava corrent es va caure, i sense voler va polsar el botó incorrecte. El botó d'explotar totes les màquines, però no greument, només explotar i ja està, no es va prendre foc ni res d'això.
En Manel va fugir en una bicicleta que es va trobar a la sortida de la fàbrica.
Els nens van pensar que quan arribés el pare noel, s'enfadaria moltíssim amb ells.
Però quan va arribar el Pare Noel, es va començar a riure. I va dir:
-Però que heu fet ?
-Heu fet una festa sense mi ?´(va dir rient-se).
Els nens van dir :
-Però de que parles, pare noel ? -(van dir tots a la vegada).
-Parlo , que teniu tots la cara plena de colorins, sembleu flors.
No és moment per aixó, t' he de donar una noticia molt greu.
-va dir en Panxet.
-No passa res home, el que hagi passat no deu ser greu, veritat? -va dir en pare noel.
En Panxet, li va explicar tot el que havia passat.
Quan en Panxet va acabar d'explicar-li tot, el Pare Noel va anar a buscar a en Manel.
Quan el va trobar, van parlar una estona am ell i després el Pare Noel va dir:
-Si vols pots venir quan tu vulguis per observar com fem els regals, com l'emboliquem ... Però no donis aquests ensurts, val?
I en Manel il·lusionat va dir SÍ amb alegria.
Autora: Jaquelline Guaman Isama
No hay comentarios:
Publicar un comentario