El  gos que va canviar la vida d'una persona.

 

Hi havia una vegada, en un poble dit León, hi vivia la Shasha, una nena d'11 anys, força simpàtica, molt inquieta, una nena en la qual el somriure mai se l'hi anava.

 

La Shasha era la nena més feliç del món al costat dels seus pares, i l'únic desig que tenia era que li compressin un gos, cosa que els seus pares no li deixaven perquè no tenien diners.

 

Un dia, la seva vida va canviar per culpa d'un accident en el que només va sobreviure ella i la seva mare, el seu pare per desgràcia va morir.

 

La Shasha va sobreviure, però va quedar en cadira de rodes, i la seva mare només va tenir unes quantes ferides no molt greus.

 

Des d'aquell dia, la Shasha va perdre el sentit de la vida, ja no somreia com sempre, se li va quedar una tristesa dintre d'ella, i trobava a falta al seu pare.

 

Al cap d'un any, en el mes de març, el dia 5, va ser el seu aniversari, cosa que no li va il·lusionar com altres anys. Tota la seva familia es va reunir a casa seva i tots li van donar el seu regal, i ella a mesura que s'ho anaven donant els anava obrint, la majoria dels regals van ser roba.

 

L'últim regal que li van donar va ser de la seva mare, una capsa rodona, vermella, amb un llaç de color daurat, però la Shasha li veia una cosa estranya, i era que la capsa era gran, però no pesava molt, i també que tenia uns foradets.

 

Va obrir el regal a poc a poc i amb molta cura, quan veu que un cap petit s'aixeca i la mira als ulls, mirant el que era, li va relliscar una llàgrima per la galta de l'emoció i l'alegria que sentia, es va quedar molt sorpresa, perquè li havien regalat el que ella sempre va voler... un gos!

 

Ella el va agafar i el va abraçar, i quan va acabar de fer-ho, li va donar les gràcies de tot cor a la seva mare. Però la Shasha tenia una  cosa que no li sortia del cap, i era que els seus pares no li deixaven tenir un gos, perquè no tenien diners, llavors  com ho hauria fet la seva mare?,  amb el dubte, s'ho va preguntar la seva mare li va respondre que ella i el pare de la Shasha van estar estalviant diners per comprar-li el gos que sempre ha volgut, quan la mare li va dir això ella es va quedar amb un somriure, i li va tornar a dir gràcies amb una forta abraçada.

 

Llavors van viure feliços per sempre, però també van trobar a falta al pare de la Shasha.

                                                                           Ainara Faubla, 6è curs