LA VENTAFOCS

 

 

 

A un poble situat

a una muntanya alta

hi vivia una jove

que ja n'estava farta

 

 

Tenia una madrastra

que era molt odiosa

li obligava a fer feines de casa

li feia vestir draps de roba

 

 

També tenia dos germanastres

tan lletges com dos gripaus

no paraven de burlar-se d'ella

no la deixaven en pau

 

 

Però tenia una cosa bona

l'única de sa vida

dos parells d'amiguets

tres ratolins i una ratolina

 

 

La jove es va adonar

que una competició es celebrava

aquesta nit a castell

la més bella amb el príncep es casa

 

 

Però la seva madrastra

ho va aprofitar:

es va anar amb les seves dues filles

i va deixar a la jove netejant

 

 

I allà es quedava

netejant la mansió vella

en la qual tots els objectes

es reien d'ella

 

 

Però va aparéixer la fada madrina

i les llums van ballar un vals:

-Què vols, estimada fillola?

-Vull anar a aquell ball

 

 

I va començar a demanar:

-Vull una diadema

vull uns guants,un vestit

de color marró crema

 

 

Ara li donava

el toc final:

unes sabates

amb taló de cristall

 

 

Només li faltava

el seu transport.

D'una carabassa sortí la carrossa,

d'una carxofa sortí el domador

 

 

Va transformar els ratolins

en quatre forts cavalls.

Ja ho tenia tot preparat

per anar a aquell ball

 

 

Peró la fada li va avisar:

-Escolta el que t'he de dir

desapareixerà tot, menys les sabates

exactament a mitjanit

 

 

Com que l'història és molt llarga

avançaré el relat.

Ho faré al moment

en el qual la Ventafocs havia guanyat

 

 

A aquesta jove li va sorgir

un problema molt greu

va maleir el rellotge

i va fer un acomiadament breu

 

 

Va començar a baixar

unes vint-i-cinc escales

peró amb les preses es va deixar

una de les seves sabates

 

 

El príncep que la seguia

va recollir el calçat

i a la dona que li anés bé

amb ell es casarà

 

 

Van anar per totes les cases

però ho voldria resumir

a la Ventafocs li va anar la sabata

i va acabar en final feliç

 

        Autor:Enrique Garcia Ortiz

LA VENTAFOCS

 

 

 

A un poble situat

a una muntanya alta

hi vivia una jove

que ja n'estava farta

 

 

Tenia una madrastra

que era molt odiosa

li obigava a fer feines de casa

li feia vestir draps de roba

 

 

També tenia dos germanastres

tan lletges com dos gripaus

no paraven de burlar-se d'ella

no la deixaven en pau

 

 

Però tenia una cosa bona

l'única de sa vida.

Dos parells d'amiguets,

tres ratolins i una ratolina

 

 

La jove es va adonar

que una competició es celebrava

aquesta nit a castell

la més bella amb el príncep es casa

 

 

Però la seva madrastra

ho va aprofitar,

es va anar amb les seves dues filles

i la va deixar netejant

 

 

I allà es quedava

netejant la mansió vella,

en la qual tots els objectes

es reien d'ella

 

 

Però va aparèixer la fada madrina

i les llums van ballar un vals:

-Què vols,estimada fillola?

-Vull anar a aquell ball

 

 

I va començar a demanar:

-Vull una diadema

vull uns guants,vull un vestit,

de color marró crema

 

Ara li donava

el toc final:

 

 

El  gos que va canviar la vida d'una persona.

 

Hi havia una vegada, en un poble dit León, hi vivia la Shasha, una nena d'11 anys, força simpàtica, molt inquieta, una nena en la qual el somriure mai se l'hi anava.

 

La Shasha era la nena més feliç del món al costat dels seus pares, i l'únic desig que tenia era que li compressin un gos, cosa que els seus pares no li deixaven perquè no tenien diners.

 

Un dia, la seva vida va canviar per culpa d'un accident en el que només va sobreviure ella i la seva mare, el seu pare per desgràcia va morir.

 

La Shasha va sobreviure, però va quedar en cadira de rodes, i la seva mare només va tenir unes quantes ferides no molt greus.

 

Des d'aquell dia, la Shasha va perdre el sentit de la vida, ja no somreia com sempre, se li va quedar una tristesa dintre d'ella, i trobava a falta al seu pare.

 

Al cap d'un any, en el mes de març, el dia 5, va ser el seu aniversari, cosa que no li va il·lusionar com altres anys. Tota la seva familia es va reunir a casa seva i tots li van donar el seu regal, i ella a mesura que s'ho anaven donant els anava obrint, la majoria dels regals van ser roba.

 

L'últim regal que li van donar va ser de la seva mare, una capsa rodona, vermella, amb un llaç de color daurat, però la Shasha li veia una cosa estranya, i era que la capsa era gran, però no pesava molt, i també que tenia uns foradets.

 

Va obrir el regal a poc a poc i amb molta cura, quan veu que un cap petit s'aixeca i la mira als ulls, mirant el que era, li va relliscar una llàgrima per la galta de l'emoció i l'alegria que sentia, es va quedar molt sorpresa, perquè li havien regalat el que ella sempre va voler... un gos!

 

Ella el va agafar i el va abraçar, i quan va acabar de fer-ho, li va donar les gràcies de tot cor a la seva mare. Però la Shasha tenia una  cosa que no li sortia del cap, i era que els seus pares no li deixaven tenir un gos, perquè no tenien diners, llavors  com ho hauria fet la seva mare?,  amb el dubte, s'ho va preguntar la seva mare li va respondre que ella i el pare de la Shasha van estar estalviant diners per comprar-li el gos que sempre ha volgut, quan la mare li va dir això ella es va quedar amb un somriure, i li va tornar a dir gràcies amb una forta abraçada.

 

Llavors van viure feliços per sempre, però també van trobar a falta al pare de la Shasha.

                                                                           Ainara Faubla, 6è curs

Premi Acéssit del concurs "Contes Nadalencs



                            LA FÀBRICA DE FOLLETS

En una estrella llunyana, molt llunyana, hi vivia Pare Noel, amb els seus follets i amb els seus rens.

Hi havia una fàbrica on els follets feien el regals i un estable on els rens menjaven i dormien.

A la fàrica hi havia follets que feien apareìxer els regals, uns altres que els embolicaven amb disenys únics i altres que col·locaven els regals a la bossa del Pare Noel.

Pare Noel estava molt orgullós, perquè gràcies a ells sempre arribava a temps a repartir els regals per a cada nen i nena, però hi havia un que no li agradava el Nadal. Era en Seriós. En Seriós no feia res perquè no savia fer regals, ni embolicar-los i no li agradava posar-los a la bossa.

Hi havia una folleta molt maca que es deia Sol, ella ho va arreglar tot. En Seriós estava bojament enamorat de Sol. I Sol li va ajudar, va ensenyar-li a fer regals i de pas a embolicar-los. Amb el pas del temps a Sol li va començar a agradar en Seriós, no era molt guapo,però Sol va veure que en Seriós podía se un bon amic, un bon company...

Gràcies a Sol a en Seriós li va començar  a agradar el Nadal i a més a més, el regals es feien més ràpids.

Autora :Génesis Arroyo

Conte finalista del concurs " Contes nadalencs"

LA PORTA MÀGICA DE NADAL

 

Hi  havia  una  vegada una  porta  que  només  s'obria  al  mes  de  desembre. Aquella porta  era  especial  i  estava amagada, es trobava  dins  d'una  fàbrica  llunyana  i  abandonada de  joguines  antiga , que tenia  el  pare Noel. Tenia una porta molt  estranya. Estava   tapada amb  una fotografia  gegant del  Pare Noel.

 

Un  dia  el Pare Noel va  sortir  perqué  tenia una emergència, i un nen, en Manel, va  aprofitar-se  que s'havia  marxat  i es va colar  a  la  fàbrica , va  obrir  la porta  i...

 

En  Manel  va  veure  que  al devant  seu, havia  molts  nens   embolicant, fent  regals  de colorins ... En  fi, els regals  que es fan al  nadal.

 

I  en Manel  va  dir:

 

-Aixó  no és  possible!

 

-Mare  meva, quina sorpresa!

 

I  un nen, que  es  deia  Panxet,  va cridar :

 

-Un  intrús ,  repito  un  intrús ha descobert  la  porta  màgica!

 

Ràpidament, en Panxet va  córrer   a polsar  el  botó  vermell, que  significava un  intrús, i es  trobava justament  a l'armari  petit  de les  capses  dels  regals.

 

Quan  en Panxet   estava  corrent  es  va caure, i  sense  voler  va  polsar  el  botó  incorrecte. El  botó  d'explotar  totes les  màquines, però  no greument, només  explotar  i  ja està, no  es va prendre foc  ni  res d'això.

 

En  Manel  va fugir  en una  bicicleta   que  es va trobar  a la sortida  de la fàbrica.

 

Els  nens  van pensar  que  quan  arribés   el  pare noel, s'enfadaria  moltíssim    amb  ells.

 

Però  quan  va  arribar  el Pare Noel,  es va  començar  a riure. I  va dir:

 

-Però   que  heu  fet ?

 

-Heu  fet   una festa sense  mi ?´(va dir  rient-se).

 

Els  nens  van  dir :

 

-Però  de  que  parles, pare noel ? -(van  dir  tots  a la vegada).

 

-Parlo , que   teniu   tots  la cara  plena de colorins, sembleu  flors.

 

No  és  moment  per aixó, t' he  de  donar  una  noticia  molt  greu.

-va dir  en Panxet.

 

-No passa  res  home, el  que  hagi  passat  no  deu ser  greu, veritat? -va  dir  en pare noel.

 

En  Panxet, li  va  explicar  tot  el que  havia  passat.

 

Quan  en Panxet  va  acabar d'explicar-li  tot, el  Pare Noel  va  anar  a  buscar  a en Manel.

 

Quan el va trobar, van parlar  una  estona   am  ell  i  després  el  Pare Noel  va dir:

 

-Si vols  pots  venir   quan tu vulguis   per  observar  com  fem  els  regals, com l'emboliquem ... Però  no donis  aquests  ensurts, val?

I  en  Manel   il·lusionat  va dir  SÍ  amb  alegria.

 

Autora:  Jaquelline Guaman  Isama 

Premi d'accèssit